dijous, 4 / febrer / 2016
Diari del que falta
Estructurar-lo en forma de diari del que no es pot escriure
a les cartes.
La censura va anul·lar molta de la informació directe que
els combatents podien transmetre a la reraguarda. Les cartes eren curosament
llegides pels membres d’una agrupació especialitzada, que lluitava especialment
contra la divulgació de notícies que poguessin distorsionar la informació
oficial. Per mitjà de les cartes familiars es podia enviar dades d’espionatge bèl·lic
que l’enemic podia aprofitar en benefici de les seves estratègies de combat. I
això en lo que atén a la correspondència normal, dirigida al territori comprès
en el propi bàndol.
La censura va actuar, naturalment, en els dos bàndols. De
tal manera que era molt més difícil que una carta, amb la informació dels
detalls de la vida quotidiana d’un soldat, passés per la frontera d’un front,
fins l’altra banda. Encara que fossin fets d’allò més natural en temps de pau.
Generalment, les cartes no hi arribaven, a l’altre banda. La pròpia censura se
les quedava si eren sospitoses, o les feien desaparèixer, abans de perdre el
temps en esbrinaments.
Els soldats havien d’estar advertits d’allò que es podia i
no es podia dir, ni tan sols als parents. Els fets de guerra es silenciaven.
Els noms geogràfics de les posicions també, sobretot en períodes més avançats
de la guerra, en que se substituïen els noms de la població per noms claus de
la unitat militar, o el genèric “en campaña”, que la família no podia associar.
Les lletres solien portar l’esperat i lacònic
“estic bé, com desitjo que vosaltres ho estigueu”. Si a més s’explicaven alguns
actes de supervivència gastronòmica, els parents es podien donar per informats afortunats.
Res no transcendia, dels fets generals o puntuals dels actes de la guerra que
els soldats vivien i patien.
Aquesta és la tònica general de les cartes del Pere Plana
Castany.
Per tant, cal fer un seguiment paral·lel de la història de
la guerra, que hem pogut estudiar d’altres autors que s’han documentat en els
diaris de les campanyes militars. És natural, però aclaridor, que hi hagin
coincidències dels grans fets amb l’accidental estat d’ànim del Pere.
PPP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
S'agraeix qualsevol aportació sobre els temes d'aquest blog. Millor si poden ser específics sobre els escenaris i el temps del "Soldat dels dos fronts".