La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola anaven bastant alterades, però encara es preveia temps de pau.
No tenim constància de per què el Pere va tornar a Barcelona. Segurament va gaudir d'algun permís, perquè, quan va esclatar la rebel·lió militar del juliol, el va ensopegar fora de Mallorca. Això degué salvar-lo de ser enrolat, des d'un començament, amb els facciosos que varen triomfar a l'illa.
Tot això resulta ser una crònica, sí. Però especial per lo desacostumada. És una crònica postal, adoptant l'estructura d'un blog que pot resultar massa llarg. És farragós per massa homogeni. Gairebé tot son postals o cartolines guixades amb una sola intenció: mantenir un contacte el més diàriament possible amb els pares, per evitar-los que passin ansia. Una col·lecció de cartes de soldat, de cartes de guerra, d'una guerra limitada a una sola vida i al seu entorn, deixat lluny.
La visió no va ser la mateixa des dels dos nuclis dels que la guerra es patia: casa i front.
Aquella guerra va ser com una excursió llarga. El Pere no explica pas la guerra. No és gens èpica. Ni tàctica. Des del començament, és fonamentalment com un viatge en ferrocarril, sense destí fixe, amb parada diària indeterminada i de durada imprecisa. Sense una dedicació concreta, no en fan de guerra, mengen bolets i cacen conills quan n'hi ha, viuen de bivac o sota teula. Se senten canonades, passen els avions, però no hi ha morts. Les missives comencen sempre amb una plantilla pre-dissenyada: "Benvolguts pares i germans. La meva salut és perfecte, com espero que sigui la vostra". No hi ha novetats tristes. El Pere està bé i això és lo principal.
No tothom va lluitar on va voler. La gran majoria no hauria volgut lluitar enlloc. De tots els qui s’hi van deixar la pell se’n hauria de procurar esbrinar la història terrible i esperar que algú fos capaç d’explicar-ne quelcom.
Als vint-i-quatre anys no es té consciència estricta del perill. [Als setanta ja ningú treu el nas de casa sense mirar. És més, ja ningú fa guerres, de gran.] El perill es percep quan realment se t'abraona, quan cal esquivar-lo. Quan et volen matar o s'empenyen en no deixar-te anar lliure. Durant molt de temps, el Pere era jove. Absolutament inexpert i desprevingut.
De Barcelona va partir la CNT, en successives onades. Amb una d'elles, la 133 Brigada Mixta, anà el Pere el 9 de juny de 1937. Tenia vincles previs amb la CNT? No el situo. Probablement només l'unia el reemplaç obligatori.
Hi ha dos-cents-setanta-un dies de topades amb els sollevats. Ho relaten les cròniques periodístiques, no el Pere. En el mateix escenari d'Osca quatre mesos abans, en George Orwell ho explica així: "... en aquell front, no hi passà res". Calma relativa, forces equilibrades.
Però tot canvia. Al fons sí que hi ha una guerra. Després d'un cert dia ve el silenci i el Pere deixa d'escriure.
| Fou capturat el | 08 de març de 1938; | als 271 dies; | 8,9 mesos. |
La elaboració d'aquest blog volia ser, en origen, la salvaguarda d'una col·lecció de documents molt importants per a la reduïda història familiar, d'àmbit molt limitat.
Però, al llarg de la preparació, s'ha anat posant de manifest la interconnexió que hi ha entre cada u dels trossets de paper trobats, amb tots els fets de gravetat històrica que van anar configurant el resultat de la guerra. Una guerra iniciada un dia, però que ha determinat l'estat polític i social de molts milions de persones, del nostre poble i dels habitants peninsulars. La guerra va ser l'origen de tot el que hem viscut al llarg de tota la nostra vida, i vivim encara.
Publicat: 27/07/2019 i 28; 5/8/19.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
S'agraeix qualsevol aportació sobre els temes d'aquest blog. Millor si poden ser específics sobre els escenaris i el temps del "Soldat dels dos fronts".