Cada canvi de política del govern de la República, afecta poc o molt a la mecànica i els costums que mouen el front, o es nota a l'inquietud que fa rutllar la gent. El format de les postals sobre les que els soldats escriuen a casa seva, ha canviat. Les cartolines impreses en negre llis, han millorat en qualitat; el tipus de lletra és més amable i s'incorpora l'escut espanyol, amb tot l'envoltament de volutes que l'acotxen. El revers, destinat a l'escriptura particular, s'ha estructurat en els apartats habituals de que consta una "carta de soldat". Les ments que han estudiat el producte, han degut entendre que "els soldats" per als que està destinat, son espanyols i prou, i que en la més gran majoria ningú ha escrit mai cap carta enlloc, ni que sigui "de soldat", i per tant han de menester una ajuda per aprendre's "la plantilla" que consta de les invariables seccions:(fecha:) __de__de__; Querido__; Recibí__; Mi estado de salud es__; Necesito que me mande__; Di__ a__ que__; La correspondencia me la debe__ enviar a la dirección siguiente:__; (Firma)__. I, naturalment, tot imprès en castellà, com Déu mana. El resultat és aquest desastre laberíntic, aprofitant per escriure els escassos espais en blanc.
Els soldats anarquistes estaven acostumats al format senzill dels impresos de Les Milícies Antifeixistes i sabien prou d'escriure, potser no massa, però molts tenien àdhuc força coneixements de llengües, si més no, d'esperanto. No calia pas aquella novetat que els desmereixia i els feia destrossar els seus escrits.
Publicat: 18-9-2019. Arxiu: DFPP-06.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
S'agraeix qualsevol aportació sobre els temes d'aquest blog. Millor si poden ser específics sobre els escenaris i el temps del "Soldat dels dos fronts".