1-Abril-1939. La guerra s'ha acabat.

Dates de la guerra (efemèrides)

Data	Localitat	Fets	Extensió	Autor	Bibliografia	Pàgina	Enllaç
1/4/1939		La guerra s'ha acabat.	(Oficialment)

---

Publicat: 31/7/2019. Arxiu: DFPP-06.

22-Marzo-1939, Burgos. José Sastre a MPB

---

Publicat: 2/8/2019. Arxiu: DFPP-06.

21-Febrer-1939. Desfilada militar feixista a Barcelona.

Dates de la guerra

Data	Localitat	Fets	Extensió	Autor	Bibliografia	Pàgina	Enllaç
21/2/1939	Barcelona	Desfilada militar feixista a Barcelona.

Els feixistes van fer-se els amos de Barcelona. Van desfilar pels carrers principals. Les seves soles van ressonar arreu.

Però el Pere no va ser-hi:
"—Mai no entraré a Barcelona, així-."

---

Publicat: 31/7/2019; 3/10/2019 (Segon aniversari de l'Aturada de País). Arxiu: DFPP-06.

El pas de la ratlla.

Corrandes d'exili. Joan Oliver, Pere Quart. 

La Retirada

---

Publicat: 18/9/2019. Arxiu: DFPP-06.

26 de Gener del 1939. Ocupació de Barcelona.

La visita de mossèn Pech

 

Barcelona va ser ocupada pels feixistes el dia 26 de gener de 1939.

Barcelona ha estat “alliberada”. Les entrades per carretera i per qualsevol camí son obertes a l’exèrcit vencedor. No hi ha resistència. Sembla que no s'ho han pres amb molta pressa per assegurar-se la prèvia fugida de la major part de la milícia a qui temien. Barcelona és buida de gent amb criteri. Els que queden son mesells famolencs o addictes als guanyadors. Darrera de les hordes militars entren els combois dels colonitzadors, que aprofitaran les runes, reconstruiran els negocis abandonats pels que han hagut d’exiliar-se.

Les restes dels bombardejos van apartant-se per poder-ho ocupar tot. Molts dels que arriben, porten objectius d'ocupació comercial i industrial al cervell, i procuren accelerar-ho com més aviat millor des de que ensumen el camí obert. Els hi canviaran els noms.

Molts cognoms catalans s’extingiran i alguns s’implantaran a França, a Mèxic, a Xile ... No és res de nou. Al segle XVIII ja van fer-ho a Andalusia, a Àustria ... I els que van fugir en implantar-se el Front Popular, tornen, castellanitzats i reprenent la feina en nom de la Nova Espanya.

-oOo-

Algunes sotanes exiliades s'afanyen a reocupar cadires de cuir.

Mossèn Pech retorna del seu refugi de guerra a Sant Sebastià i es fa càrrec de la seva parròquia. S’haurà de reconstruir molt. I el mossèn visita a alguns parroquians. Els avis degueren trigar pocs dies a rebre'l.

En Miquel i l’Antolina esperen tenir alguna carta del Pere. Fa sis mesos que no en saben res de ell. L’Antolina ha pregat molt perquè torni. El Miquel, per dins, també ha pregat.

La visió del capellà, a la porta, torba l’Antolina. El Miquel, entre dents, renega fluixet. Mossèn Pech porta noves: arriben les cartes esperades. El mossèn les porta en mà, però no ve el Pere. Males noves?.

Seuen a taula al menjador. L'Antolina deixa la cuina i s'asseu a la taula amb el Miquel i el capellà. Els braços li queden sense força, amb les mans arrepenjades sobre els genolls.

Don Alexandre treu els papers i els hi va llegint o explicant, des de la primera carta. Jo no sé imaginar com es fa: portar una història manuscrita i acabar dient-los, als pares, que aquell qui va escriure-la, aquell que volia ser allà, assentat a la taula amb ells, no hi pot ser. Ell no vindrà. No tornarà mai.

L'Alexandre Pech els hi va obrint una per una totes les lletres que havia rebut del Pere primer, i després les dels seus companys que havien estat testimonis més propers dels seus últims dies, extraient-les de l'ensangonada cartera amb veneració de relíquia.

Finalment, va desgranant les circumstàncies que l'hi havien explicat els comandaments militars del Pere. Circumstàncies que resultaven força estranyes i difícilment explicables i entenedores: un obús per a ell sol, caigut del cel lluny del front. I era repetició d'un altre fet similar, ocorregut pocs dies abans, amb dos o tres morts i en el que el Pere havia resultat indemne.

Un comandant supersticiós se l'havia pres com a assistent, dient que la seva sort l'hi portaria sort amb ell.

Estan parlant una hora llarga de moltes coses. Fins els hi argumenta algunes de les "razones morales de la Cruzada", (apreses del manual).
—És que a Espanya les coses anaven prou malament. D'ençà de la mort del Tsar de Rússia la fe s'estava perdent.
—A Espanya, no puc saber gaire com els hi anaven les coses, però nosaltres, abans, sempre havíem anat rutllant. I si no hagués estat pel Franco, puc ben bé dir-l'hi, mossèn, que jo encara tindria un altre fill.
—El xicot era molt cristià, que això ja ho sap vostè.
—A casa ell sempre ha pogut fer el que ha cregut. Ningú no li ha posat cap entrebanc, i ja puc dir-li que jo no hi crec, sobretot en els capellans.

Mossèn Alexandre va tractar de trobar alguna raó més que pogués alleugerir la pena dels pares, però va adonar-se'n clarament que no podia cercar res en contra d'uns fets que pesaven més que qualsevol explicació. Va agafar el barret, es va acomiadar molt respectuosament i sense dir més paraules, es dirigí a la porta del carrer.

PPP

---

Publicat: 26/07/2019. Arxiu: DFPP-06.

23 de Gener del 1939. Ordre d'evacuar Barcelona.

Mentre al Llobregat es contenia l'avenç facciós, el 23 de gener de 1939, el president del govern de la República, Juan Negrín, va donar l'ordre d'evacuar Barcelona. A les 10 del matí es va ordenar la destrucció de tots els documents que no fossin essencials i la fugida de tot el personal governamental. Durant tot el dia es van cremar els arxius de la ciutat, enterbolint el cel, mentre la gent marxava: personalitats polítiques, científics, catalanistes, intel·lectuals... Durant tot el dia els comerços i indústries van tancar-se per decret de la Conselleria de Treball, que havia aparegut el dia abans, excepte les fàbriques d'armament i els serveis públics. A partir de la tarda començaria l'evacuació. Els primers ho van fer en un bibliobús dels Serveis de Cultura al Front organitzat pel conseller Carles Pi i Sunyer.<sup>[91]

Viquipèdia</sup>

---

Publicat: 26/07/2019. Arxiu: DFPP-06.

16-Novembre-1938. La batalla de l'Ebre s'ha acabat.

Dates de la guerra

Data	Localitat	Fets	Extensió	Autor	Bibliografia	Pàgina	Enllaç
16/11/1938		L'exèrcit republicà, a les ordres de Tagüeña, es retira de Flix. La batalla de l'Ebre s'ha acabat.		Tagüeña	Testimonio de dos guerras.

---

Publicat: 31/7/2019. Arxiu: DFPP-06.

9-Noviembre-1938, en campaña. J.Fillol a APF

---

Publicat: 2/8/2019. Arxiu: DFPP-06.

5-Novembre-1938, Corbera d'Ebre. La cartera del Pere.

Aquesta tarja d'informació no la va cursar. Va retenir-la a la cartera.

No tenim cap constància ni notícia del Pere, més que aquesta tarja, sobre el seu pas pel "Batallón de Trabajadores" que, sembla, no va arribar a enviar.
A Internet he trobat referències de la existència de llocs amb aquesta denominació a Saragossa i a Villacastín (Segovia).

L'original estava en blanc. La filiació manuscrita la va inscriure en DPC.

---

Publicat: 2/8/2019. Arxiu: DFPP-06.

5 de Novembre del 1938, Corbera d'Ebre. La mort del Pere.

Dades de la guerra

Data	Localitat	Fets	Extensió	Autor	Bibliografia	Pàgina	Enllaç
5/11/1938		Forts combats a Móra d'Ebre, Camposines, Miravet, Benissanet. Bombardeig dels aeròdroms republicans. El front s'està esfondrant.		Reverte	La batalla del Ebro

Cinc de novembre de 1938.

Els cronistes de la guerra descriuen el caos. Va ser un jorn decisiu. "Forts combats a Móra d'Ebre, Camposines, Miravet, Benissanet. Bombardeig dels aeròdroms republicans. El front s'està esfondrant.". Va haver-hi foc i moviment per tot arreu. D'armament, d'ordres, de gent. Molt descontrol. Va ser un dia de bojos. Per enfollir de por. Per desitjar que tot s'acabi.

Volien treure-li qualsevol ideal. Doblegar-li la voluntat fent-lo lluitar contra el seus. Fent-lo desfilar com a enemic vencedor, davant la pròpia família.

—Mai no entraré a Barcelona-.

Manipular la espoleta d'un obús era senzill. Ell ho sabia fer. Però potser sí que li va caure a sobre. "Un obús per a un home sol, lluny del front". Qualsevol cosa era possible que passés, aquell dia.

Els óssos, restaren escampats pels volts d'un matoll de la Serra de Cavalls, segurament, que no ho sabem del cert on va ser. No era temps de flors de ginesta.


Li varen recollir la cartera de la caçadora. Van eliminar un combatent republicà i una persona com poques. Però no l'hi van prendre la dignitat. No va ser vençut, perquè no van poder saber què pensava. Van arrasar la terra, sí. Van destrossar-li el cos, que es va esquarterar un home, mils, però no el seu esperit.

D'herois, segur, va haver-n'hi molts, però segur, també, que molts menys dels que volem creure. Més que res, van ser gent que volia viure. No sé si el meu pare sabia alguna cosa més, quan resava i es deia "Que Déu l'hagi perdonat". Jo no hi puc afegir res perquè, per més que l'hagi llegit i rellegit, mai no podria saber, tampoc, què va pensar.

PPP

---

Publicat: 26/07/2019. Arxiu: DFPP-06.

2 de Novembre del 1938. Un bri d’aire

 —Desde Caspe, que no estoy con una chorba, tío. ¡Las ganas que tengo! Las milicianas iban vestidas con buzo, no estaban elegantes, pero los moros no fueron tan finos como yo.

—¡En unos pocos días entraremos en Barcelona! ¿Me presentarás a tu hermana, no? ¡Vas a desfilar para los tuyos, macho!.

—En front dels meus- se l’hi escolà amb un bri d’aire entre els llavis, sense força.

PPP

---

Publicat: 18 i 26/07/2019. Arxiu: DFPP-06.

28-Octubre-1938, en campanya. De PPC a J.Olivé

Lletra portada en ma, per Alexandre Pech

---

Publicat: 2/8/2019. Arxiu: DFPP-06.

21-Octubre-1938. Front de Terol, Jaume Olivé a PPC

Lletra d'en Jaume Olivé, trobada a la cartera del PPC.

---

Publicat: 7/9/2019. Arxiu: DFPP-06.

18-Octubre-1938, de Manuel a PPC

---

Publicat: 7/9/2019. Arxiu: DFPP-06.

4-Octubre-1938, Treballs de fortificació en el Front de l'Ebre

Treballs de fortificació fets en el Front de l'Ebre, a la zona republicana, durant els dies 4 d'octubre de 1938 fins al 16 del mateix mes, pel sergent de sapadors Domènec Plana Castany.
La troballa d'aquest quadern em proporciona una documentació fefaent sobre l'estança del Domènec Plana en el Front de l'Ebre, en el que s'especifiquen totes les tasques de fortificació realitzades per la gent que va tenir al seu càrrec com a sergent de sapadors de l'exèrcit republicà. Només es tracta d'una agenda de treball, per a constància personal o per a justificar-lo davant dels caps, en la que es llisten les feines fetes, amb les seves dimensions, i on no s'hi detalla cap posicionament. Un aspecte rellevant que pot ser important, és que hi fa la relació de la gent que hi va aportar el seu esforç en el treball, i molts la seva vida. El registre es fa al llarg dels dotze dies documentats. Si va estar-hi més temps, no en tenim papers que ho deixin palès. Tanmateix, és un curt període pels 115 dies que va durar la batalla. El que en pugui quedar de les obres que li podria atribuir al meu pare, potser no seria gaire si fóssim capaços d'identificar-les. Per la mateixa descripció que es fa en el quadern, queda patent que a vegades es tracta de petites obres de reforç o d'acabament d'altres ja fetes o en curs, però en alguns cassos son obres de molta més envergadura, que empraven molts homes. En aquest període és possible de fer algun refugi extens complert, perquè el que està també clar per les cròniques és que treballaven a rebentar, en unes condicions molt crítiques i sotmesos a un foc enemic intensíssim. Moltes construccions degué desfer-les la guerra i altres les haurà colgat el vent i el temps, però potser alguna n'haurà quedat per record evident, hores d'ara. Una bona pràctica podria ser, avui dia, resseguir a peu les rutes que des de Corbera d'Ebre [ Espais de la Batalla de l'Ebre ] es fan com a turisme de pau o de record de la guerra, per tractar de mesurar, comparar i identificar, llibreta en mà, les dimensions de les diferents fortificacions que s'hi presenten.
Manuel Lamiel 120 Brig. 4º Bón. 1ª Cia. Base 8ª CC 11 Diego Ventura, Puijadas M-C	[Homes] [Feina i dimensions] 11 Profundizar trinchera 30m x 0'70 x 0'40 4 Empezar trinchera 9m x 0'70 x 0'60 2 Ensanchar boca 1er nido 3m x 0'40 x 1'90 2 Empezar boca 2º nido 3'50 x 1'1 x 0'45 4 Hacer camino para camión 22m x 2'5 x 0'25 2 1ª Galería de mina 1'5m x 0'90 x 0'25 2 picos rotos 2 2ª Galería de mina 1'5m x 0'90 x 0'30 37 Total 27 hombres 4/10/38
[Homes] [Feina] [Dimensions] 8 Trinchera 30 x 0'70 x 0'25 5 " 9 x 0'10 x 0'60 2 Boca 2º nido 3 x 1'10 x 0'40 3 " 3er nido 4 x 1'10 x 0'75 2 Trinchera 3er nido 4 x 0'70 x 0'75 3 G. mina 1ª 1'5 x 0'90 x 0'25 3 G. mina 2ª 1'5 x 0'90 x 0'35 4 Camino camión 17 x 2'5 x 0'25 2 Movimiento tierras == 1 Trabajos de camuflaje 5/10/38 Material T. 3 cartuchos 3 ful. y 2 m. mecha	6/10/38 [Homes] [Feina] [Dimensions] 3 Construir camino y muelle 28 x 2'5 x 0'20 6 Empezar 22 x 0'70 x 0'60 2 Boca 3er nido 4 x 1'1 x 60 2 " 2º nido 3 x 1'1 x 75 2 Trinchera 3ª 4 x 0'70 x 0'70 3 " 9 x 0'70 x 0'70 8 " 30 x 0'70 x 0'35 [terminada] 4 Pozos tirador 2 terminados 3 1ª galeria 1'5 x 0'90 x 0'25 2 2ª galeria 1'5 x 0'90 x 0'25 Hacer pared y tapar nido
[Homes] 7/10/38 1ª Galería mina 1'5 x 0'90 x 0'25 2ª Galería mina 15 x 0'90 x 0'15 trinchera 3er nido 4 x 0'7 x 45 Boca 3er nido 3 x 1'10 x 40 trinchera 2º nido 9 x 0'70 x 0'10 T 4 Empezar 9 x 0'70 x 0'50 6 22 x 0'70 x 0'50 (º50 ^ º60 = 1'10) 9/10/38 1ª Galería 1'5 x 0'90 x 0'80 2ª " 1'5 x 0'90 x 0'50 9 + 11 = 20 x 0'70 x 9 x 0'70 x 0'40 (40 + 50 = 0'90) 11 x 0'70 x 0'40 (Empezada) Boca 2º nido 3'5 x 1'10 [?] x 0'20 (2'00) " 3er " 3 x 1'10 x 0'25 T Trinchera 3er nido 4 x 0'70 x 0'20 T Hacer pared piedra en una trinchera 3'5 x 1'5 x 1'40 Rectificación de excavación ó empotramiento de las soleras en el 2º nido	8/10/38 Entibar y encofrar escalera de la 2ª galería mina 1ª galería 1'5 x 0'90 x 0'70 2ª Galería 1'5 x 0'90 x 0'50 Trinchera 9 x 0'70 x 0'30 (30) " 11 x 0'70 x 0'00 (0'00) " 22 x 0'70 x 0'35 Boca 2º nido 3'5 x 1'10 x 0'00 1ª Galería 0'65 2ª " 0'60 Trinchera 9 x 0'70 x 0'50 (1'80) " 11 x 0'70 x 0'45 (0'85) " 22 x 0'70 x 0'15 (1'60) Boca 2º nido 3'5 x 1'10 x 0'10 T (2'10) Bastir los marcos y empezar a encofrar el nido Material empleado 5 cartuchos 3 fulminantes 1'5 m. mecha
11/10/38 1ª Galería 70 c/m 2ª " 75 c/m Trinchera 9 x 0'70 x 0'00 (1'80) " 11 x 0'70 x 0'20 (1'05) " 22 x 0'70 x 0'10 (1'70) Encofrar parte del nido Preparar para entibar la 1ª galería Material empleado 8 cartuchos 6 fulminantes 3 m. mecha 12/10/38 Nido X 4 hom- bres Colocados 90 ladrillos (cemento 3'5 sacos) hormigonado 0'51 m3 colocar arpillera 1 machacando piedra rectificar excavación detrás nido 4 hom- bres   1ª Galería (boca) 2 x 0'80 x 0'25 10 cartuchos 5 fulm 1'5 mecha 2ª boca de galería 1'5 x 0'50 x 0'80 Nido "A" 9 hom. Hormigonar 5 x 0'50 x 0'45 1'8 m3 13 sacos cemento 100 ladrillos " 2 0'70 x 0'80 x 0'45 " 3 x 0'70 x 0'10 " 2 x 0'70 x 0'15 2 hombres machacando piedra 1 albañil y un peón han colocado 100 ladrillos y han hormigonado	13/10/38 Nido "X" Hormigonado 0'90 m3 (3 sacos cem) Colocar los rieles (4) Empezar a montar los hierros de la viga 2 h. Rectificar excavación detrás nido 4 h. 2ª Galería 1'5 x 0'90 x 0'40 9 cartuchos 6 fulm 2 m. mecha 1ª " 1'5 x 0'90 x 0'40 Nido "A" Pavimentar interior nido 2'20 x 2 x 0'05 Hormigonar 6 x 0'5 x 0'30 = 2'526 m3 7'5 sacos cemento 1'60 x 0'70 x 0'30 4 x 0'45 x 0'20 3 x 2 x 0'20 Tabique panderete 3'5 m2 = 100 ladrillos 3 hombres machacando grava
14/10/38 Nido X Continuar y terminar la armadura de la viga Embovedar la mitad del nido gastando 0'5 sacos cemento y 65 recillas [rasillas ?] Rectificar excavación detrás del nido (Pared seca ?) 1ª Galería 1'50 x 0'90 x 0'30 2ª " 1'50 x 0'90 x 0'40 Cartuchos 15 fulminantes 8 mecha 3 m. Nido A Hormigonado 4'90 x 0'40 x 0'20 5 sacos cemento " 4 x 0'85 x 0'20 3 x 3 x 0'15 Tabique panderete 4 m2 ladrillos 110 cemento 1 saco	15/10/38 1 m3 = 220 kg H. Nido "A" Colocar arpillera y colocar 95 ladrillos en tabique de panderete = 3'5 m2 1 saco cemento 1ª Galería 1'5 x 0'90 x 0'20 2ª " 1'5 x 0'90 x 0'30 Material 15 cartuchos 7 fulm 3 m. mecha Nido "X" (0'63 m3) Hormigonar 6 x 0'70 x 0'15 (cemento 2'5 sacos) Embovedar y doblar nido empleando 1'5 sacos cemento y 2'40 recillas 16/10/38 N "X" Hormigonar 2'51 m3 material 11 sacos Puerta nido embovedar y doblar 1'50 x 0'70 empleando 70 recillas 0'5 sacos cem Hormigonar banqueta 2 x 1'15 x 0'10 empleando 0'5 sacos cemento Nido "A" 2 x 0'50 x 0'30 5'5 sacos 1'2 m3 1'5 x 0'50 x 0'50 banqueta 2 x 1'75 x 0'15 trinchera 25 x 0'70 x 0'30 10 tochos en la banqueta [Lateral esq. al marge:] 1ª Galería 25 cm 2ª galeria 30 cm) 15 cartu. 9 fulm. 2'5 m. mecha
Nido X Hormigonar 1'5 x 2 x 0'15 = 0'45 " 4 x 4 x 0'18 = 2'88 3'33 m3 Pavimentar banqueta 1 saco Trinchera 46 x 0'70 x 0'40 (7 hom.) 31 + 15 = 46 Nido A Embovedar y doblar nido 4'7 m2 Empleando 290 recillas y 1'5 sac. cem. 2ª Galería 35 c/m 1ª " 20 c/m 19 cartuchos 9 fulminantes 4 m. mecha	Fº Mata C. Domingo José Pontnou J. Planas F. Orta J. Masa R. Cabiscol P Aimeric Viñegla Marimon A Ortíz Mariana Anglès Mata Moltó Rovira Paiet Virgili
Hormigón 40 kg. c/m2 compresión Hiono 1200 Hormigón tracción 10 ò 12 kg / c/m2 ·· Salvador Jofré 8 a 16 José Fernández · Eugenio Torres · Eudaldo Soriano Juan Cañís Manuel Garcia G.	F. Mata Fcº Campany J. Planas P. Rovira J. Pontnou J. Sol J. Cañis R. Roca J. Viñegla R. Cabiscol S. Jofre J. Muixac E. Pérez P. Aimeric Andreu Boada E. Soriano J. Virgili J. Masa J. Fernández J. Paiet E. Torres J. Teixidó cabo E. Moltó Fcº Camps R. Anglès Fcº Bellavista R. Masana R. Meca A. Ramos R. Meca José López 14 a 24 C. Domingo Enric Alcalà M. Garcia G. Juan Torrent J. Torrent Marcelino Trenap F. Orta Juan Moixaró M. Tarragó Q. Ortíz Fcº Bellavista / E 24 a 8 E. Alcalá Fcº Camps J. López Fcº Campeny J. Mensa Fcº Barrons Andreu Roca Rosendo Masana
3'25 Fcº Plana 27 División Bon. Ametras. nº 27 Plana Mayor Base 8ª C.C. nº 18 Salvador Guiu. XVIII C.E. Grupo Transmisiones. Sección A Base 8ª C.C. XVIII [Francisco (Cisco) Plana Castany, era el segon germà del Domènec. Van passar la guerra en diferents fronts. Aquesta adreça degué anotar-la en algun contacte esporàdic recent.]	Al mantenernos nosotros firmes ante la lucha que sostenemos contra los estados totalirarios, damos coraje a las masas laboristas y progresivas del mundo y con damos lugar a que los pueblos agredidos o amenazados por los países fascistas se sientan con más coraje para defender las libertades del pueblo.     Quizás, y podríamos decir seguro que si nosotros nos hubieremos cansado de luchar, Checoslovàquia a estas horas no habría tenido el suficiente valor para poder empujar fuera de su país a Hitler y sus secuaces.     Podemos decir con esto que España està defendiendo la paz del mundo. [La anotació textual de la dreta devia ser un motiu de xerrada amb els companys de tropa, potser recomanat per algun comissari polític].
Publicat: 22/9/2019. Arxiu: DFPP-06.