Vers el 27 d'octubre del 1938.
Després d'anar arrossegat pels camps de concentració, i un cop assimilat a l'altre bàndol, aquí hi havia de treballar, el Pere, igual que ho havia fet per l'altre exèrcit. Però, aquest cop encara més, tirant a contracor. No sabia on eren el Domènec i el Cisco, els seus germans, però podien ser allà al davant seu. O podien ser-hi qualsevol dels seus companys, els dels Lluïsos, de l'Ateneu, o els que s'haguessin pogut salvar de l'engarjolada en que va caure-hi ell.
Ara avançaven, des de l'Aragó cap Catalunya. Era el camí invers
La infanteria hi ficava el nas abans. Si no trobaven resistència, seguien avançant. Si la trobaven, paraven, i l'artilleria s'instal·lava i actuava, fins que es feia net.
Segons la Viquipèdia, "una bateria d'artilleria és una unitat militar tàctica de l'arma d'artilleria, equivalent quant a mida a la companyia de l'arma d'infanteria. Està formada per uns 100 artillers i de 4 a 6 peces d'artilleria. A nivell operatiu, les bateries actuen formant part d'un grup artiller".
Ni abans ni aquí, mai no va deixar constància d'haver engegat cap tret. No diu en les cartes quina era la seva feina al servei de les peces d'artilleria a cura de les que estava. Mai no parla del què fa tècnicament, llevat de les actituds de convivència. És com si les feines obligades no existissin. Al menys, això no ho he llegit. Però el més provable és que s'encarregués dels moviments de les peces i el servei de proveïment de la munició.
PPP
Publicat: 21/07/2019. Arxiu: DFPP-06.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
S'agraeix qualsevol aportació sobre els temes d'aquest blog. Millor si poden ser específics sobre els escenaris i el temps del "Soldat dels dos fronts".