La visita de mossèn Pech
Barcelona va ser ocupada pels feixistes el dia 26 de gener de 1939.
Barcelona ha estat “alliberada”. Les entrades per carretera
i per qualsevol camí son obertes a l’exèrcit vencedor. No hi ha resistència. Sembla que no s'ho han pres amb molta pressa per assegurar-se la
prèvia fugida de la major part de la milícia a qui temien. Barcelona
és buida de gent amb criteri. Els que queden son mesells famolencs o addictes als guanyadors. Darrera de les
hordes militars entren els combois dels colonitzadors, que aprofitaran les
runes, reconstruiran els negocis abandonats pels que han hagut d’exiliar-se.
Les restes dels bombardejos van apartant-se per poder-ho ocupar tot. Molts dels que arriben, porten objectius d'ocupació comercial i
industrial al cervell, i procuren accelerar-ho com més aviat millor des de
que ensumen el camí obert. Els
hi canviaran els noms.
Molts
cognoms catalans s’extingiran i alguns s’implantaran a França, a Mèxic, a Xile
... No és res de nou. Al segle XVIII ja van fer-ho a Andalusia, a Àustria ... I els que van fugir en implantar-se el Front
Popular, tornen, castellanitzats i reprenent la feina en nom de la Nova
Espanya.
-oOo-
Algunes sotanes exiliades s'afanyen a reocupar cadires de cuir.
Mossèn Pech retorna del seu refugi de guerra a Sant Sebastià
i es fa càrrec de la seva parròquia. S’haurà de reconstruir molt. I el mossèn visita
a alguns parroquians. Els avis degueren trigar pocs dies a rebre'l.
En Miquel i l’Antolina esperen tenir alguna carta del Pere.
Fa sis mesos que no en saben res de ell. L’Antolina ha pregat molt perquè torni.
El Miquel, per dins, també ha pregat.
La visió del capellà, a la porta, torba l’Antolina. El
Miquel, entre dents, renega fluixet. Mossèn Pech porta noves: arriben les
cartes esperades. El mossèn les porta en mà, però no ve el Pere. Males noves?.
Seuen a taula al menjador. L'Antolina deixa la cuina i s'asseu a la taula amb el Miquel i
el capellà. Els braços li queden sense força, amb les mans arrepenjades sobre els genolls.
Don Alexandre treu els papers i
els hi va llegint o explicant, des de la primera carta. Jo no sé imaginar com es
fa: portar una història manuscrita i acabar dient-los, als pares, que aquell
qui va escriure-la, aquell que volia ser allà, assentat a la taula amb ells, no
hi pot ser. Ell no vindrà. No tornarà mai.
L'Alexandre Pech els hi va obrint una per una totes les lletres que havia rebut del Pere primer, i després les dels seus companys que havien estat testimonis més propers dels seus últims dies, extraient-les de l'ensangonada cartera amb veneració de relíquia.
Finalment, va desgranant les circumstàncies que l'hi havien explicat els comandaments militars del Pere. Circumstàncies que resultaven força estranyes i difícilment explicables i entenedores: un obús per a ell sol, caigut del cel lluny del front. I era repetició d'un altre fet similar, ocorregut pocs dies abans, amb dos o tres morts i en el que el Pere havia resultat indemne.
Un comandant supersticiós se l'havia pres com a assistent, dient que la seva sort l'hi portaria sort amb ell.
Estan parlant una hora llarga de moltes coses. Fins els hi argumenta algunes de les "razones morales de la Cruzada", (apreses del manual).
—És que a Espanya les coses anaven prou malament. D'ençà de la mort del Tsar de Rússia la fe s'estava perdent.
—A Espanya, no puc saber gaire com els hi anaven les coses, però nosaltres, abans, sempre havíem anat rutllant. I si no hagués estat pel Franco, puc ben bé dir-l'hi, mossèn, que jo encara tindria un altre fill.
—El xicot era molt cristià, que això ja ho sap vostè.
—A casa ell sempre ha pogut fer el que ha cregut. Ningú no li ha posat cap entrebanc, i ja puc dir-li que jo no hi crec, sobretot en els capellans.
Mossèn Alexandre va tractar de trobar alguna raó més que pogués alleugerir la pena dels pares, però va adonar-se'n clarament que no podia cercar res en contra d'uns fets que pesaven més que qualsevol explicació. Va agafar el barret, es va acomiadar molt respectuosament i sense dir més paraules, es dirigí a la porta del carrer.
PPP
Publicat: 26/07/2019. Arxiu: DFPP-06.
