-oOo-
Sis-centes-noranta-tres pessetes amb cinquanta cèntims
Quan al meu avi Miquel, li van entregar el sobre oficial, en que li comunicaven la anualitat de sis-centes-noranta-tres pessetes amb cinquanta cèntims que rebria, en compensació per haver donat el fill a l’escorxador de la guerra, no va dir res. L’àvia se li va atansar, s’ho devia imaginar. Va llegir-ho sense agafar el paper i callà.
L’avi va anar a cobrar aquell mes a l’Habilitación del Ejército. Es va ficar els diners a la butxaca, però
no hauria sabut què fer-ne. Passaven gana. De tornada va entrar a l’estanc i
comprà una paquetilla.
L’àvia el va trobar assegut a la cadira de braços de vímet,
amb una cigarreta entre els dits, ensopit. -Què fumes?- Li va preguntar. Se la
va mirar, tot just aixecant els ulls, i no li va respondre. Va abaixar la vista
i seguí capcot. El cremall va anar pujant cigarreta amunt, molt poc a poc.
Finalment, quan ja va notar que li cremava els dits, la va deixar anar al
terra, i la va trepitjar.
No va tornar-hi a anar, a l'Habilitación.
PPP
Publicat: 13/9/2019. Arxiu: DFPP-06.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
S'agraeix qualsevol aportació sobre els temes d'aquest blog. Millor si poden ser específics sobre els escenaris i el temps del "Soldat dels dos fronts".