A les façanes de totes les esglésies s'hi van anar aixecant monuments funeraris en record dels "Caídos" que, naturalment, només recordaven els seus.
—Convé que hi aneu, a l'acte "patriótico". Ara aquesta gent tenen tot el poder. No podeu pas fer-los-hi un desaire. Estan ficant moltíssima gent a la presó i en maten a molts sense cap motiu.
Se'ls van fer seus, que no hi havien anat pas de grat. Potser algun sí, però no tots. Els varen segrestar, morts i tot, gravant els seus noms en una pedra. —No ens ho van demanar-. Ells decidiren els qui podien i no podien constar en aquella història maleïda que només ells havien començat un mal dia. Se'ls van apuntar a la seva banda perquè van ser morts a una part d'una ratlla guixada per ells i els van beneir els seus corbs.
 |
| L'església parroquial de la Sagrera. Fotos d'en Joaquim Plana Pañart, 28/02/2004. |
 |
| L'any 2004 ja feia temps que la làpida s'havia tret. Probablement des de 1988 (?). Entre les finestres 1ª i 2ª de la dreta, encara es veuen incrustats a la paret els tacs de fusta on va estar enclavada. Passi el temps! |
Què s'havia de recordar d'aquests, que dels altres mereixés l'oblit més absolut?.
No tothom va lluitar on va voler. La gran majoria no hauria
volgut lluitar enlloc.
Que se'ls recordi a tots, a uns i altres, vius i morts, com a víctimes d'una barbàrie que mai havia d'haver començat. Sense raons de cap mena, però iniciada pels poderosos amb la intenció preestablerta i mantinguda de realitzar un extermini. I que es jutgi als qui varen propiciar-ho i ho mantenen, encara, en silenci. Els morts pel camí també els son imputables. Ningú no es pot arronsar d'espatlles i oblidar.
PPP
Publicat: 26/07/2019. Arxiu: DFPP-06.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
S'agraeix qualsevol aportació sobre els temes d'aquest blog. Millor si poden ser específics sobre els escenaris i el temps del "Soldat dels dos fronts".